En un post anterior comentava vàries distros que havia provat. En aquell moment vaig quedar-me amb Ubuntu Mate i vaig descartar Linux Mint. Ho sent però estava equivocat.
Ubuntu Mate va resultar ser una mica “buggy” en el sentit de que la part gràfica (que és el seu principal atractiu) després no funcionava exactament com l’havies configurada i com s’esperava.
Per altra part després de la frustració amb Ubuntu Mate, vaig decidir donar una segona oportunitat a Linux Mint (Cinnamon) i resulta que sí aporta qualque cosa: estabilitat i comoditat. És una distribució que no et fa estar desitjant que aparegui una pròxima versió per veure si s’arregla tal cosa o tal altre. Funciona com s’espera d’ella, aporta un entorn gràfic agradable i còmode on el que és fàcil sentir-se còmode.