Canviant d’idea (sobre distros)

En un post anterior comentava vàries distros que havia provat. En aquell moment vaig quedar-me amb Ubuntu Mate i vaig descartar Linux Mint. Ho sent però estava equivocat.

Ubuntu Mate va resultar ser una mica “buggy” en el sentit de que la part gràfica (que és el seu principal atractiu) després no funcionava exactament com l’havies configurada i com s’esperava.

Per altra part després de la frustració amb Ubuntu Mate, vaig decidir donar una segona oportunitat a Linux Mint (Cinnamon) i resulta que sí aporta qualque cosa: estabilitat i comoditat. És una distribució que no et fa estar desitjant que aparegui una pròxima versió per veure si s’arregla tal cosa o tal altre. Funciona com s’espera d’ella, aporta un entorn gràfic agradable i còmode on el que és fàcil sentir-se còmode.

Provant i triant distros

Una distro és una distribució de GNU/Linux. N’hi ha moltíssimes, cada una amb les seves característiques. Tantes que de vegades pot costar saber quina fer servir. Aprofitant les vacances n’he volgut provar unes quantes. La meva distro de referència és Lubuntu perquè és la més lleugera i va de fabula en màquines (molt) velles. El tema està en que Lubuntu és lleugera a base de ser una mica “àrida”. Així que he volgut provar si trobava una distro amb un compromís entre un aspecte modern i un consum de recursos no excesiu. Algunes reflexions i la distro guanyadora:

  • He descartat l’Ubuntu oficial per el procés de reconversió en que es troba (deixar Unity, tornar a Gnome, etc). A més té un consum de recursos elevat.
  • OpenSuse amb KDE a més de pesada (pel KDE) es fa un poc estranya si un està acostumat a distros derivades d’Ubuntu. Curiosament és l’única que no no es va deixar instal·lar en un disc MBR. El vaig haver de convertir a GPT.
  • Linux Mint i Xubuntu estan bé, però no aporten gran cosa per al meu gust.
  • Elementary OS és molt agradable d’emprar i molt xula, però porta tan a l’extrem el concepte se senzillesa que acaba sent limitada per un usuari mitjà/avançat.
  • Ubuntu Budgie està molt bé. Té un aire modern i és molt agradable d’emprar. La em podria quedar…
  • Però la guanyadora és Ubuntu Mate. Per a mi combina la possibilitat de configuració,  entorn agradable i consum raonable de recursos. En particular és de destacar la posibilitat de configurar l’escriptori amb relativa facilitat.

Probando y escogiendo distros

Una distro es una distribución de GNU / Linux. Hay muchísimas, cada una con sus características. Tantas que a veces puede costar saber cuál utilizar. Aprovechando las vacaciones he querido probar unas cuantas. Mi distro de referencia es Lubuntu porque es la más ligera y funciona de fabula en máquinas (muy) viejas. El tema está en que Lubuntu es ligera a base de ser un poco “árida”. Así que he querido probar si encontraba una distro con un compromiso entre un aspecto moderno y un consumo de recursos no excesivo. Algunas reflexiones y la distro ganadora:

  • He descartado Ubuntu oficial para el proceso de reconversión en que se encuentra (dejar Unity, volver a Gnome, etc). Además tiene un consumo de recursos elevado.
  • OpenSuse con KDE además de pesada (por culpa probablement de KDE) se hace un poco extraña si uno está acostumbrado a distros derivadas de Ubuntu. Curiosamente es la única que no no se dejó instalar en un disco MBR. El tuve que convertir a GPT.
  • Linux Mint y Xubuntu están bien, pero no aportan gran cosa para mi gusto.
  • Elementary OS es muy agradable de usar y muy chula, pero lleva tan al extremo el concepto se sencillez que acaba siendo limitada por un usuario medio / avanzado.
  • Ubuntu Budgie está muy bien. Tiene un aire moderno y es muy agradable de usar. Me la podría quedar…
  • Pero la ganadora es Ubuntu Mate. Para mí combina la posibilidad de configuración, entorno agradable y consumo razonable de recursos. En particular es de destacar la posibilidad de configurar el escritorio con relativa facilidad.